En referència al tema de la Societat de la Informació i del Coneixement abordat a la primera lectura d'aquesta assignatura, m'agradaria recomanar-vos un llibre que hem treballat en una altra, La Societat de la Ignorancia i altres assaigs escrit per Antoni Brey, Daniel Inneraty, Gonçal Mayos i Joan Campàs.
Es tracta d'una compilació de curts assaigs de molt fàcil lectura en els que els autors es plantegen el destí d'aquesta nova societat en la que ens trobem immersos en l'actualitat. Què ens estan venent? Cap a on ens dirigim? Cap a la sobre-informació, cap la ignorància?
Si us decidiu, espero que gaudiu la lectura!
Ens comuniquem?
divendres, 5 d’abril del 2013
dilluns, 25 de març del 2013
Lectura 1. La Sociedad de la Información: El Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad (Armand Mattelart). 2ª part
El passat 4 de març vaig penjar una petita ressenya de la primera lectura en la qual ressaltava la reflexió de l'autor sobre la conveniència de definir la societat actual amb els qualificatius d' "informació" i de "coneixement". Ara, però, en rellegir-la penso que em vaig deixar de comentar un tema prou important i cabdal en la temàtica tractada en l'assignatura que ha fet possible l'existència d'aquest blog.
El tema al que em refereixo és al del soft power, definit pel mateix autor en el se llibre Historia de la sociedad de la información com "la capacidad de engendrar en el otro el deseo de aquello que usted quiere que deee, la facultad de llevarle a aceptar normas e instituciones que producen el comportamiento deseado. Es la capacidad de alcanzar objectivos mediante la seducción antes que por la coerción" (2002; pàg. 49). Aquest soft power -o capacitat per influir en les subjectivitats individuals dels membres d'una determinada societat- que ofereixen els mitjans de comunicació els fa, doncs, realment atractius per aquells que ostente o anhelen ostentar el poder (ja sigui aquest polític o econòmic).
Cal, doncs, ser molt conscients d'aquesta realitat i tal com ha comentat en el debat la companya Marta Pallares "no siguem mers espectadors passius davant el quart poder, exigim i no relativitzem, perquè en fer-ho, deixem de tenir criteri i veu i una societat sense criteri ni veu està condemnada al fracàs".
Continuem!
dimarts, 19 de març del 2013
La responsabilitat de la televisió i les dones
En referència a la demostrada gran influència en el procés de sociabilització dels individus, volia compartir amb vosaltres el següent vídeo en el que s'exposen les conclusions de l'estudi dut a terme per Lorella Zanardo i Marcos Malfi al voltant de la identitat de gènere femenina transmesa per la televisió italiana.
El cuerpo de las mujeres
Que en penseu? Per la meva part sobren comentaris...
divendres, 8 de març del 2013
La veu del poble o la veu dels mitjans?
Molt encertades paraules de l'escriptor Giovanni Sartori respecte al tema que tractem a la assignatura (entre els minuts 3:32 i 3:50).
"Se habla siempre de la voz del pueblo, pero la voz del pueblo es un reflejo de los medios de comunciación. Ven la televisión y luego la gente dice lo mismo. ¿Cuál es la fuente de esta voz? No es el pueblo, es el mensaje televisivo".
Los amos del mundo (parte 5 de 5)
Si us interesa tot el documental en set capítols que es va retransmetre a TVE1, podeu trobar els enllaços a la següent entrada de la wikipedia.
Voces contra la globalización
Continuem reflexionant...
dimarts, 5 de març del 2013
Lectura 1. La Sociedad de la Información: El Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad (Armand Mattelart)
"La información no contribuye, por sí misma, al entendimiento ni a la solución de los problemas sociales, para aprovecharla es preciso saber identificar, encontrar y cotejar la información que nos pueda resultar útil".
Molt encertada frase que ens obliga a reflexionar sobre la conveniència o no de descriure la nostra època actual com a Societat de la Informació o Societat del Coneixement, termes que tornant-se cada cop més habituals en les converses quotidianes volen anar carregats de positivisme, d'esperança i de victòria per a la humanitat. Però, ja hem vist que més informació no és sinònim ni de bon tros de més coneixement; la informació no racionalitzada, reflexionada i contrastada no aporta cap benefici ni al desenvolupament individual ni al de la societat. Semblaria, doncs, que el terme societat del coneixement seria més adient... però coneixement de qui? dels que ostenten el poder? dels amos dels mitjans de comunicació? dels occidentals?
Qui i amb quines intencions ha encunyat aquests apel·latius? Aquesta és la pregunta a la que l'autor mira de donar resposta en aquesta primera interessant lectura.
Finalment, cal fer menció a l'expressió de "Sociedad de los saberes para todos y por todos" que escull l'autor per tal de descriure un projecte de societat en que la informació i el coneixement siguin distribuïts de manera equitativa entre tots els habitants del planeta.
Properament, més reflexions!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)